Impulsen una millora en el model d’atenció als usuaris de les comarques gironines per abordar els trastorns de manera coordinada i des de diferents àmbits de la societat
Participants de diferents àmbits en la presentació del nou model a la seu de la Generalitat. / Govern de la Generalitat
La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines atén cada una mitjana de 28.000 persones, de les quals, un 53% són ateses als centres de salut mental d’adults, un 30% als centres de salut mental infantil i juvenil i un 17% als centres d’atenció i seguiment a les drogodependències.
L’òrgan, gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), treballa un model d’atenció a la salut mental comunitària que ha esdevingut referent a Catalunya i a Europa. És un model sense llarga estada psiquiàtrica des de fa vint anys, amb recursos a prop de les persones, capaç de garantir l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promotor de l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci.
Precisament, el model de les comarques gironines és l’escollit per la Generalitat per impulsar una millora en l’atenció.
Concretament, la Generalitat de Catalunya ha impulsat el projecte d’Agenda Compartida per transformar el model d’atenció a la salut mental comunitària. Es tracta d’una iniciativa pionera amb l’objectiu de fomentar la col·laboració entre diferents sectors (administració, societat civil, universitat i empresa) per abordar reptes complexos en l’àmbit de la salut mental.
El projecte, que s’emmarca en les estratègies per a l’especialització intel·ligent (RIS3) —RIS3CAT a Catalunya— i s’inclou en el Pla Catalunya Lidera, es va presentar ahir a la Generalitat a Girona i hi col·labora la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, la Direcció General d’Activitat Econòmica del Departament d’Economia i Finances i el Programa de regions del coneixement del Departament de Recerca i Universitats.
S’estima que el 80% dels factors que determinen la salut estan relacionats amb factors externs com l’alimentació, l’exercici físic, el lloc de residència i les relacions socials, que tenen un impacte directe en el benestar de les persones. Davant d’aquesta realitat, les solucions per millorar la salut mental i el benestar emocional no poden dependre exclusivament del sistema sanitari, sinó que requereixen actuacions coordinades entre múltiples actors. Un enfocament integral i sistèmic és essencial per abordar les múltiples dimensions que influeixen en la salut mental de la població.
Per al desplegament de l’Agenda Compartida, durant el 2024 i 2025 s’han organitzat diferents grups de treball que han permès identificar reptes en la salut mental comunitària i d’on n’han sorgit quatre propostes d’actuacions.
Una de les propostes és el desenvolupament d’una eina d’intel·ligència artificial per al mapeig de recursos, que permeti identificar les millors opcions de suport en salut mental i benestar emocional segons el perfil de cada persona o col·lectiu.
També es proposa la creació d’una oficina o espai de referència a tall de finestreta única, on les persones que pateixen un trastorn mental puguin trobar en un mateix espai la informació necessària per millorar la seva autonomia i qualitat de vida, amb un professional de referència que els orienti en el seu itinerari.
Per altra banda, el grup motor ha posat el focus en la prevenció de la malaltia i la promoció del benestar emocional i planteja la creació d’un espai de coordinació i intercanvi de recursos per a promoure la salut mental i el benestar emocional en la infància, la joventut i les famílies.
Finalment, s’estan estudiant les vies per estendre el projecte de La Foixarda, de la Fundació Drissa, arreu de les comarques gironines. Es tracta d’una iniciativa d’atenció educativa a estudiants diagnosticats amb trastorns de salut mental per afavorir l’èxit educatiu a través de suport pedagògic i psicològic.
La col·laboració ja existent entre l’IAS i les entitats socials com Support-Girona i la Fundació Drissa, entre d’altres, conforma un “ecosistema de salut mental” establert que ha proporcionat un punt de partida sòlid per desplegar el projecte d’Agenda Compartida en salut mental comunitària a les comarques gironines. Es tracta d’un enfocament integrat que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social.
A banda de la presentada avui a Girona, a Catalunya ja existeixen dos projectes d’agendes compartides: la de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, centrada a abordar el repte del despoblament rural a través d’una especialització intel·ligent basada en la bioeconomia; i l’Agenda compartida de Manresa-Bages, creada l’any 2019 amb la missió de dissenyar un sistema de salut i social a la comarca que s’anticipés i donés resposta a les problemàtiques relacionades amb l’envelliment i sobreenvelliment de la població, des d’una perspectiva de transformació sistèmica.
Les agendes compartides són un instrument impulsat per la Generalitat en el marc de la RIS3CAT 2030 amb un objectiu: transformar els models econòmics actuals per abordar els reptes de futur —el canvi climàtic, la contaminació, el malbaratament de recursos, la desocupació, l’increment de les desigualtats socials, o l’envelliment de la població— des d’un enfocament transversal, apostant pel coneixement i la innovació, i amb un sistema de governança en el que hi participin tots els actors implicats, tant des de l’àmbit públic com el privat (administracions, empreses, universitats, centres de recerca i tecnològics), i crear ecosistemes innovadors que donin solucions des del món local a problemes globals.
FONT: Laura Teixidor. Diari de Girona- 02 D’ABR. 2025 18:31
