Notícies

  Tornar

  10/10/2021

El manifest per la salut mental posa l'accent en la necessitat de més suports en la comunitat i la inclusió social

Blanes ha estat aquest matí la capital gironina del Dia Mundial de la Salut Mental, on s’ha reclamat que les malalties mentals deixin de ser un tabú. S’ha llegit el manifest ‘La Salut Mental en un Món Desigual’ en l’acte encapçalat per l'associació Família i Salut Mental, els representants de l'IAS, Support-Girona, la Fundació Drissa, l’alcalde de la vila i el conseller de Salut, després d’una marxa popular amb 200 participants

Aquest diumenge, 10 d'octubre, s'ha celebrat el Dia Mundial de la Salut Mental. Blanes ha estat avui la capital gironina d'aquesta commemoració, a través de diverses activitats que han tingut lloc fins a migdia al passeig de març. La celebració ha estat fruit de la suma d'esforços de l'Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), Support-Girona i la Fundació Drissa, entats que encapçalen el programa commemoratiu del Dia Mundial de la Salut Mental a les comarques de Girona, amb el suport de l'Ajuntament de Blanes , i el Departament de Salut de la Generalitat.

La jornada ha començat a les 9 del matí amb el repartiment dels darrers dorsals i jefes del caminant als 200 participants –majoritàriament membres dels centres d’atenció, monitors i monitors, i familiars- amb què ha comptat la “I Caminada per la Salut Mental '”De Blanes. El tret de sortida s'ha donat a les 10 del matí, iniciant un recorregut de 5 km a peu pla vorejant principalment el Passeig de Mar. La 'I Caminada per la Salut Mental' és fruit de la iniciativa de Maria Otones, un estudiant de la UdG que va dedicar el seu treball de fi de grau a aquesta proposa, arran de l'experiència d'un seu familiar amb trastorn bipolar. L'objectiu ha estat sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, alhora que es promou l '

Contribució a 'La Marató de TV3' dedicada aquest 2021 a la Salut Mental

La 'I Caminada per la Salut Mental' de Blanes també ha tingut un caire solidari, ja que el 50% del preu de cada inscripció –amb un cost de 10 € - s'ha destinat a la recerca dels trastorns mentals. S'ha fet a través de la contribució econòmica que farà arribar a 'La Marató de TV3', dedicada a l'edició 2021 a aquest tema. L’activitat ha finalitzat en el lliurament de premis als dos primers adults –home i dona- en arribar al Banc dels Músics del Passeig de Mar, així com al primer classificat infantil. A tots tres se'ls ha obsequiat amb el simbòlic premi d'una figureta que representava un cervell confeccionada amb paper maixé per a les persones usuàries del club social de Blanes.

Manifest 'La Salut Mental en un món desigual'

Tot seguit, a 2/4 d'1, ha tingut lloc la part més institucional del Dia Mundial de la Salut Mental a comarques gironines, encapçalada per l'associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, els representants de l'IAS, Apoyo-Girona, la Fundació Drissa i l'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, el conseller de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon. La presidenta de Família i Salut Mental, Maria Combalia, s’ha encarregat de donar la benvinguda a tothom. Després, Cristóbal Arjona i Alejandra Morales, membres del Club Social de Blanes, han arribat al Manifest del Dia Mundial de la Salut Mental de les comarques gironinesen representació del col·lectiu. Amb el lema 'La Salut Mental en un Món Desigual', Arjona ha aportat les reivindicacions de les persones que tenen un trastorn mental i els seus familiars. Durant la lectura de manifest, moment central de l’acte, el col·lectiu ha reclamat més facilitats en l’accés a l’atenció sanitària per part de les persones més vulnerables, trencar les barreres socials i l’estigma, més facilitats en el món acadèmic i laboral, i que no s’infravalori les persones que pateixen trastorns mentals. En definitiva, que les malalties mentals deixin de ser un tabú, i una major comprensió per part de la societat i les institucions: 'Hem d'aprendre a respectar-nos ia entendre que no hi ha menys persones que el resta de ciutadans (...) Petits passos poden ser molt importants, com el fet de deixar de dir que les persones amb trastorns mentals són discapacitats mentals. És important treballar i actuar sobre aquestes petites coses, perquè per a nosaltres representen grans canvis i dignitat '. el col·lectiu ha reclamat més facilitats en l'accés a l'atenció sanitària per part de les persones més vulnerables, trencar les barreres socials i l'estigma, més facilitats en el món acadèmic i laboral, i que no s'infravalori les persones que pateixen trastorns mentals. En definitiva, que les malalties mentals deixin de ser un tabú, i una major comprensió per part de la societat i les institucions: 'Hem d'aprendre a respectar-nos ia entendre que no hi ha menys persones que el resta de ciutadans (...) Petits passos poden ser molt importants, com el fet de deixar de dir que les persones amb trastorns mentals són discapacitats mentals. És important treballar i actuar sobre aquestes petites coses, perquè per a nosaltres representen grans canvis i dignitat '. el col·lectiu ha reclamat més facilitats en l'accés a l'atenció sanitària per part de les persones més vulnerables, trencar les barreres socials i l'estigma, més facilitats en el món acadèmic i laboral, i que no s'infravalori les persones que pateixen trastorns mentals. En definitiva, que les malalties mentals deixin de ser un tabú, i una major comprensió per part de la societat i les institucions: 'Hem d'aprendre a respectar-nos ia entendre que no hi ha menys persones que el resta de ciutadans (...) Petits passos poden ser molt importants, com el fet de deixar de dir que les persones amb trastorns mentals són discapacitats mentals. És important treballar i actuar sobre aquestes petites coses, perquè per a nosaltres representen grans canvis i dignitat '. més facilitats en el món acadèmic i laboral, i que no s’infravalori les persones que pateixen trastorns mentals. En definitiva, que les malalties mentals deixin de ser un tabú, i una major comprensió per part de la societat i les institucions: 'Hem d'aprendre a respectar-nos ia entendre que no hi ha menys persones que el resta de ciutadans (...) Petits passos poden ser molt importants, com el fet de deixar de dir que les persones amb trastorns mentals són discapacitats mentals. És important treballar i actuar sobre aquestes petites coses, perquè per a nosaltres representen grans canvis i dignitat '. més facilitats en el món acadèmic i laboral, i que no s’infravalori les persones que pateixen trastorns mentals. En definitiva, que les malalties mentals deixin de ser un tabú, i una major comprensió per part de la societat i les institucions: 'Hem d' aprendre a respectar-nos ia entendre que no hi hagi menys persones que el resta de ciutadans (...) És important treballar i actuar sobre aquestes petites coses, perquè per a nosaltres representen grans canvis i dignitat '. 'Hem d'aprendre a respectar-nos ia entendre que no som menys persones que la resta de ciutadans (…) Petits passos poden ser molt importants, com el fet de deixar de dir que les persones amb trastorns mentals són discapacitats mentals. És important treballar i actuar sobre aquestes petites coses, perquè per a nosaltres representen grans canvis i dignitat '.

L'acte central s'ha tancat amb els parlaments oficials, primer amb el conseller de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon; i després amb l'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, qui ha tancat la commemoració. Tots dos han incidit en el mateix aspecte que ha menat el lema de la diada d'enguany: Salut Mental en un Món Desigual. Fa referència als efectes que la pandèmia ha tingut en el benestar emocional de la població i l’empitjorament de la qualitat de la vida de les persones i famílies que ja té problemes de salut mental abans que esclatés la COVID-19. El conseller ha posat la salut mental en primer pla i des de Blanes, també s’ha volgut posar el focus en el col·lectiu dels i les joves, que han patit especialment els efectes de la pandèmia.

A comarques gironines les dades assistencials de 2020 de la Xarxa de Salut Mental i Addicions evidencien els efectes del coronavirus i les mesures de contenció que s'han hagut d'aplicar. Respecte al 2019, els equips d'hospitalització domiciliàries per a persones amb una situació de fragilitat pel seu estat de salut mental, van incrementar l'activitat en un 46%. Per la seva banda, els centres de salut mental d'infants i joves (CSMIJ) van registrar un 26% de casos nosaltres i els centres d'adults (CSMA) un 22%. Els centres d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS) van augmentar un 17% les visites de seguiment a causa del risc de recaigudes.

Just abans de l’acte institucional del Dia Mundial de la Salut Mental 2021, hi ha hagut una breu recepció oficial encapçalada pel conseller i l’alcalde, que ha tingut lloc a l’edifici consistorial, amb l’assistència també de la tinenta d 'alcalde de Salut, Marina Vall·llosada, i la regidora d'Acció Social, Marian Anguita, així com representants dels grups polítics municipals al consistori i el director territorial de Salut a Girona, Miquel Carreras. A més dels representants de les organitzadores: Maria Combalia, presidenta de Família i Salut Mental, Joan Profitós, president de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS); Ania Menor, en representació de la Fundació Drissa; i Glòria Cerrato, direcció tècnica de Support-Girona, l’acte ha reunit nombrosos professionals del sector salut i social i famílies,

Descàrrega de fotografies - Autor. Comitè organitzador del DMSM21GI

  Tornar